Per què la temperatura destrueix un greix
Un greix no és un líquid: és un espessant que reté l'oli base dins la seva estructura. La calor provoca dos fenòmens diferents. El primer és la fusió de l'espessant: en assolir-se el punt de degoteig, el greix perd la seva estructura i l'oli se separa. Sense estructura no hi ha pel·lícula lubricant. El segon és l'oxidació de l'oli base: a alta temperatura, l'oli base s'oxida, formant vernissos i dipòsits durs que poden bloquejar el rodament.
L'error més freqüent és confondre el punt de degoteig amb la temperatura màxima de treball. No són el mateix. Com a regla pràctica, la temperatura màxima operativa ha de ser com a mínim 50 °C inferior al punt de degoteig de l'espessant.
Els quatre factors de temperatura a definir
Abans de seleccionar cap greix, cal caracteritzar l'aplicació amb quatre dades de temperatura:
- Temperatura d'operació contínua: la que veu el punt de lubricació durant el funcionament normal.
- Temperatura de pic: la temperatura màxima que es pot assolir en arrencades, cicles d'alta càrrega o proximitat a fonts de calor.
- Temperatura ambient mínima: crítica per a arrencades en fred. Un greix que s'endureix excessivament pot impedir el gir del rodament.
- Cicles tèrmics: la repetició escalfament-refredament accelera el sagnat de l'oli i la degradació de l'espessant.
L'espessant: el component que més limita la temperatura
El tipus d'espessant determina el sostre tèrmic del greix. Aquesta és la guia pràctica per espessant:
- Sabó de liti: fins a 120-130 °C continus. El més comú, econòmic i versàtil per a condicions normals.
- Sabó de liti complex: fins a 160-180 °C continus (punt de degoteig >260 °C). L'evolució natural del liti per a aplicacions més exigents.
- Poliurea: fins a 180-200 °C. Excel·lent per a rodaments segellats per a tota la vida i motors elèctrics.
- Sabó de calci complex: fins a 150-160 °C amb resistència a l'aigua superior al liti.
- Bentonita (argila): sense punt de degoteig definit. Vàlida fins a 280-300 °C. L'única opció per a forns industrials i cadenes en siderúrgia.
Regla d'or: si la temperatura d'operació supera els 130 °C de manera contínua, el liti convencional no és suficient. Cal passar a liti complex, poliurea o bentonita.
La base lubricant i el seu paper en l'estabilitat tèrmica
L'oli base que reté l'espessant també és important. Un greix de liti complex amb base mineral de baix índex de viscositat tindrà pitjor comportament a alta temperatura que el mateix greix formulat amb PAO (polialfaolefina) o èster sintètic.
La base PAO ofereix un índex de viscositat superior a 140, manté la viscositat molt més estable amb la temperatura i resisteix millor l'oxidació. Per a aplicacions amb temperatura >150 °C de manera contínua, la base sintètica no és un luxe: és un requisit tècnic.
El grau NLGI: com la temperatura afecta la consistència
A temperatura elevada, un greix s'estova. A temperatura baixa, s'endureix. Un greix NLGI 2 pot comportar-se com un NLGI 1 a 80 °C, dificultant la retenció en guies verticals. En fred extrem, pot comportar-se com un NLGI 3, bloquejant el rodament en l'arrencada.
En aplicacions amb cicles tèrmics amplis (-20 °C a +150 °C), la selecció del grau NLGI ha de tenir en compte el rang complet, i no només la temperatura d'operació nominal.
No existeix un greix per a tot. La combinació espessant + base + grau NLGI s'ha d'avaluar contra els quatre paràmetres de temperatura de la seva aplicació. Si té dubtes, una anàlisi d'oli en el punt de lubricació després de 500 hores d'operació revelarà si el greix s'està degradant abans que el rodament falli. A LUBESOLUT fem aquesta selecció de manera gratuïta com a part del procés d'assessorament tècnic.
Consultar selecció de greix per a la meva aplicació